RESUM DE LA INTERVENCIÓ DE LA MARA DAVOLI EL 24-11-2007

XARXA TERRITORIAL D’EDUCACIÓ INFANTIL (0-6) DE CATALUNYA

L’OBSERVACIÓ I LA DOCUMENTACIÓ
MARA DAVOLI, BARCELONA 24-11-07

“Descobrir la documentació és descobrir la veu secreta de les coses del món”

Comença la xerrada amb un exemple d’un dia de classe, el títol de l’activitat que s’està realitzant és: “la veu secreta de les coses que hi ha al món”. La mestra comença amb una pregunta, “totes les coses que existeixen al món tenen veu pròpia? I si la tenen, quina sonoritat tenen?
A partir d’aquest moment tots els infants van fent les seves aportacions. En Mohamet té dificultats per entendre aquesta pregunta tant abstracte, però en Federico  (el seu amic) ha agafat el rol de responsable per ajudar-lo. Intenta posar en Mohamet dins del grup (fa un subgrup dins del grup). Vol demostrar que totes les coses que hi ha al món tenen veu, agafa una petxina i se la posa a l’orella. Desprès convida al seu amic a escoltar-la junts. Tots dos escolten fascinats la veu de la petxina... Demostració de la tesi, empírica, tangible. Aquest exemple estava recollit amb una seqüència de fotografies on es reflectia pas a pas el procés que van seguir aquests infants.
Reflexions que s’extreuen:
·        Paper de l’adult: escolta i anota (es fixa i enregistra alguns punts, pot intervenir en la discussió del grup per a fer noves propostes)
·   Criteris per formar els grups: els mateixos infants s’ofereixen (grups espontanis); l’adult convida a formar part del grup.
A través de les anotacions i les imatges (documentació) queden plasmats els processos de construcció de coneixements dels infants. Ara bé, aquesta documentació requereix d’un reflexió per tal d’interpretar-la.

El segon exemple, es titula “la mà justa”. En Lorenzo  ( 20 mesos) que està  al pati vol agafar una pedra que està dins d’un forat on la seva mà no hi cap. La mestra veu la situació. En aquell moment podia optar per anar a ajudar-lo o per observar la seva reacció i actuació. La mestra es decanta per la segona opció i decideix documentar tot el procés. En les imatges que presenta la Mara es veu com en Lorenzo va a buscar a la Matilde (20 mesos) que és més menuda, li explica(amb gestos, amb la mirada) el que vol aconseguir, La seva complicitat fa possible que on no arriba el Lorenzo hi arriba la Malitde que te les mans mes petites i adients per agafar la pedra.  La Matilde aconsegueix agafar la pedra  i comparteixen el moment.

En els dos exemples queda palesa la importància d’observar i de documentar.  Ara bé, ens podem fer algunes preguntes referents a aquesta importància:
·        Per què documentar i observar?
·        Per a qui observar i documentar?
·        Quina visibilitat donem a allò que passa el dia a dia?
·        Què triem per observar?
·        Què podem documentar?
La resposta a aquestes darreres dues qüestions dependrà del context, de la situació i del sentit que li vulguem donar. Hem de ser conscients del fet que  triar un aspecte, el qual el posem en primer terme vol dir deixar-ne d’altres enrere.

·        Quins instruments fem servir?
·        Quina forma donem a la documentació?
·        Quin mitjà usem? (paper, àudio, imatges,...)
Les respostes a aquestes preguntes ha de quedar resolta per tal de poder construir la documentació durant el procés d’aprenentatge.

Als anys 60, en Loris Magaluzzi va introduir a les escoles l’ambient
“TALLER” on el mateix espai i l’educador/a tinguessin una formació artística.
“Taller com a metàfora de un tipus d’escola”. L’objectiu d’aquest taller era i és donar suport a la comunicació i al desenvolupament dels llenguatges expressius.
El Taller  i tota l’escola és com un laboratori obert a projectes de recerca on els infants  i els adults fan, treballen i aprenen junts. Obert als llenguatges contemporanis i als llenguatges de la tradició.

Un mini taller forma part de l’espai classe, complementari al taller gran, per tal d’afavorir trobades de manera quotidiana i diària amb els llenguatges expressius i creatius, afavorint que cada infant disposi  del seu temps per fer i aprendre. “La creativitat no va vestida d’ocasió especial, si no del dia a dia”.

LLOC PER FER MÉS HÀBILS LES MANS , MÉS HÀBIL LA MENT

Fer és important, però hem de prendre el temps necessari per reflexionar i veure el que hem fet, per equivocar-nos, divertir-nos i fins hi tot avorrir-nos.
El taller  forma part de tota l’escola. (dins i fora) És important la presència del taller, el/la tallerista i el treball en grup a les escoles per contribuir a afinar l’experiència de l’observació, la documentació i els seus significats.

DOCUMENTACIÓ:
Es realitza durant l’experiència. Aquesta documentació afavoreix:
·        El fet de veure les estratègies de cada infant  per assolir el coneixement.
·        I ajuda a l’educador/a i a l’Infant a buscar quines són les formes del seu procés d’aprenentatge i afavoreix el propi proses d’aprenentatge. 
La documentació són procediments que afavoreixen l’aprenentatge i l’aproximació de l’educadora a cada infant. Cada u aprèn d’una manera diferent. No s’ha de caure en el perill d’uniformitzar els infants.
Els educadors aprenem de la nostra feina, documentant.

OBSERVACIÓ:
Observar:  és un acte de coneixement, no es objectiu, fred, abstracte. Es una emoció que porta a dins les nostres expectatives, hipòtesis i teories.
L’observació és parcial, allò que observem no és la veritat, allò que veiem depèn:
·        Del punt de vista subjectiu.
·        D’allò que esperem de l’Infant i de la situació.
·        De les preguntes que ens fem abans de fer el treball.
L’observació és un acte creatiu que requereix d’interpretació. A partir de l’observació, obtenim un conjunt de materials parcials que s’han de relacionar entre si i ésser interpretats.
Per enriquir-nos, créixer i desenvolupar-nos cal compartir les dades amb la resta de companys/es. És important que hi hagi conflicte cognitiu ja que tothom té punts de vista diferents i això fa que es construeixi el treball en grup. És important no mostrar-se indiferent al pensament de l’altre.

Cal doncs,
OBSERVAR, DOCUMENTAR I INTERPRETAR.

Cal remarcar que els documents que es recullen són per a una valoració i autovaloració, són uns materials que serveixen per la reflexió col·lectiva i ens ha d’ajudar a relacionar la teoria amb la pràctica.
La documentació és l’estratègia per valorar l’experiència, per construir significats compartits entre l’adult i l’Infant. La documentació  ens ajuda  a escoltar i ésser escoltat.

EXEMPLES DE DOCUMENTACIÓ:
·        Documentació penjada a la paret: garanteix el retorn de l’experiència als protagonistes visualitzant el procés seguit.
·        Quadern de treball: recullen les activitats, les reflexions i les interpretacions de manera ordenada, les quals les poden consultar infants i famílies.
·        Esquema de programació que es farà durant tot l’any.
·        Quaderns que recullen les trobades de les famílies i les seves aportacions.

El dossier personal de cada infant passa de l’escola Nido  a l’escola de la infància. Els infants arriben amb una maleta de traspàs que serveix per obrir  relacions... “La seva historia gràfica”

La documentació ens ajuda a mostrar els projectes, els processos de coneixement d’infants i adults, a comunicar la vida quotidiana a les famílies, a fer la historia del grup, de l’escola....
Aquesta documentació és un instrument de democràcia i participació amb l’objectiu de construir una comunitat entre famílies, infants i educadors/es.
La documentació fa l’escola mes transparent, més subjecte de comentaris, de critiques, de complexitats i de complicitats.

Aquests enregistraments i documentació han de fer visible el que és individual i el que es col·lectiu.

Hem parlat de processos, però quina relació hi ha entre processos i  les produccions dels infants?
El producte es una part del proses. El producte és important com a testimoni, però no es l’objectiu final. Serveix per fer reflexió sobre el que estem fent.
Les paraules, pensaments dels infants, imatges del seu estar, del seu viure a l’escola també son productes individuals i col·lectius.

Els infants presenten les seves produccions a les famílies (moment individual) i parlen de l’experiència col·lectiva del grup.

El fet de reflexionar sobre el procés d’aprenentatge  dels infants, significa que hem de pensar sobre el que el nen vol aprendre i no sobre el que volem ensenyar. Els mestres hem d’aprendre a ensenyar. Plegats, podem trobar la millor manera de seguir endavant a partir de l’observació, documentació i interpretació.

L’escola es una petita comunitat que forma part d’una comunitat mes gran “La  ciutat”.  Com aportar la cultura expressada pels propis nens a la ciutat?... Malaguzzi va fer visible els infants a la ciutat. Un cop a la setmana portava la veu de la cultura de la infància a la ciutat.  Es fa escola a la ciutat,  a les places. Es fan exposicions com els 100 llenguatges dels infants.  Aquests fets permeten posar persones en diàleg, construir diàleg. “ Un diàleg sobre la cultura de la infància”

Malagutzzi deia: Els mestres son exploradors, que utilitzen brúixola, i uneixen les fites, però saben que cada anys hi ha fites noves.

L’ordre, temps, problemes, poden canviar el que havíem imaginat. Però el mes important es: COM, PER QUE I AMB QUI VOLEM ARRIBAR ALS DESTINS ESSENCIALS.
INFANTS I ADULTS HEM DE SER CAPAÇOS DE TRAÇAR LES NOSTRES PASSES.   

Tornar a recórrer els processos de coneixement es possible amb: OBSERVACIÓ, DOCUMENTACIÓ  I INTERPRETACIÓ.

Resum fet per L’Esther i la  Rosa.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada